Balanç de la legislatura realitzat per APAEM, APAEEF, APAEMA

21.05.2015 18:16

Font: Apaema

"El sector agrari ecològic fa un balanç negatiu de la gestió de Company"

Les associacions de la Producció Agrària Ecològica de les illes (APAEMA, APAEM i APAEEF) volen expressar el seu descontent amb la gestió que s'ha duit a terme durant aquesta legislatura des de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, i en especial el seu màxim responsable, el conseller Gabriel Company, envers el sector agrari ecològic. Han estat quatre anys en els quals ha perillat greument l'existència del Consell Balear d'Agricultura Ecològica (CBPAE), responsable del control i certificació de les finques i aliments regulats amb aquest segell. Una legislatura, a més, en que *no s'ha fet cap passa a favor d'aquest tipus d'agricultura, per a la seva consolidació i el seu foment, ans al contrari*.

Actualment ja són gairebé 30.000 les hectàrees inscrites en agricultura ecològica a les Illes Balears. Només Andalusia supera a les Illes Balears en el percentatge d'hectàrees inscrites. Un total de 525 productors duen a terme una gestió agrària més respectuosa amb el medi ambient i la salut de les persones, produint aliments de qualitat sota segell ecològic. Són també més de 200 les indústries elaboradores i/o transformadores. En el cas de la vinya i l'olivera, les hectàrees inscrites s'han duplicat i triplicat, respectivament, en els darrers anys. L'any 2008 només hi havia 7 productors d'oli enfront als 27 en l'actualitat. El subsector de l'hortalissa i la fruita es troben en una cruïlla decisiva: hi ha més demanda que oferta. Així, les estadístiques demostren que darrera la producció agrària ecològica hi ha futur i és una alternativa vàlida de treball. *És una opció viable i legítima a dia d'avui que permet la incorporació de joves agricultors, el manteniment de les finques i, per tant, del paisatge i l'agroecosistema*.

Tot i això, l'agricultura i ramaderia ecològica han estat menystingudes en la gestió política del dia a dia de la Conselleria. Llueixen per la seva absència en dues eines que han de marcar les polítiques agràries de la comunitat i les ajudes associades en els propers anys: *la Llei Agrària i el Pla de Desenvolupament Rural (2014-2020)*. Des de les nostres entitats es presentaren al·legacions en aquest sentit als dos documents, sense haver rebut encara cap resposta al respecte. En el cas de l'esborrany del PDR ha hagut de ser la Comissió europea que, mitjançant un plec d'observacions de 27 pàgines, posi en entredit el PDR, coincidint plenament amb les nostres crítiques. En aquest, es posa de manifest que “el PDR parece muy poco ambicioso en lo que respecta al índice de cobertura de las medidas agroambientales y a la participación de la agricultura ecológica”. Des d'Europa sembla ser que tenen clar que a les Illes l'agricultura eco és una aposta clara, a diferència dels nostres governants: “Dado el contexto insular y la afluencia estacional de turistas, la pertinencia socioeconómica del desarrollo de este nicho de la industria agroalimentaria merece una exposición acorde con el análisis [...]. Conviene, en efecto, reforzar la coherencia interna del PDR demostrando que el apoyo a la superficie de la agricultura ecológica se inscribe en un enfoque estratégico que reclama la movilización de otras medidas de inversión para la producción, la transformación y la comercialización, así como acciones de promoción o de formación. ”. Al document d'observacions de la Comissió també parla de que certs punts del PDR, tal i com estan exposats, actuen com a fre a la difusió de l'agricultura ecològica i és contrària, per tant, als objectius estratègics estatals i comunitaris en matèria agrària.

El CBPAE, l'entitat semi-pública competent en matèria de certificació ecològica a les Balears, i que compta amb unes quotes assequibles per a tots els perfils de pagesos, *ha estat en greu perill de desaparició durant l'actual legislatura*, fet inaudit en els seus 25 anys de vida. Tot perquè el conseller Company no considera a les 525 finques inscrites un sector agrari i per tant, no es mereix un tracte com a tal. Així, sense suport de la Conselleria, durant el 2011 el CBPAE va haver d'acomiadar la meitat del personal de l'entitat i el servei quedà reduït a mínims. La seva supervivència va estar condicionada a l'increment de quotes als pagesos. Quatre anys després encara no hi ha hagut cap compromís per part de la Conselleria d'Agricultura de garantir la continuïtat d'aquest organisme de control de tots i per a tots.

La trava definitiva a l'impuls de l'agricultura ecològica va ser la campanya de *fumigació dels pinars amb insecticida* durant el passat novembre. Avionetes i helicòpters escamparen una substància química que afectà a vàries de les finques dels pagesos ecològics i, en un cas concret, provocà la retirada del segell. Les nostres abelles, que pol·linitzen els cultius, i la fauna auxiliar, que ens ajuda a controlar plagues i malalties, se'n ressentirà durant un temps. Més de 3.000 signatures i les denúncies de particulars no foren suficients per aturar-ho. Parlam d'un sistema de control prohibit i que necessità d'una petició expressa a la Comissió europea. El cost de l'operació, pagada íntegrament pels habitants balears, fou de 1.600.000 €, una bona part dels quals gastats en producte insecticida.

Per altra banda, *els cultius transgènics continuen essent un tema pendent* per als nostres governants. Tot i que recentment es va reunir la comissió de bioseguretat després de molt de temps, existeix una accentuada desinformació sobre la ubicació i el nombre d'hectàrees d'aquests cultius a Mallorca. En una perspectiva agrària, la seva presència afecta a la resta de cultius, siguin convencionals o ecològics, per la contaminació genètica que provoquen per pol·linització creuada, de manera que s'impedeix el desenvolupament normal dels cultius no transgènics. En perspectiva de consumidor i població en general, es reclama encara que es faci efectiva la declaració de les Illes Balears com a territori lliure de transgènics que es va aprovar el 2007 al Parlament.

D'aquesta manera, *les associacions signants fan un balanç negatiu* de la legislatura que ara acaba. La producció agrària ecològica no necessita de traves sinó d'una empenta general que li permeti arribar al lloc que li pertoca i sigui la base de l'agricultura de les Illes ben aviat. Al contrari del que el propi conseller critica, el sector de l'agricultura ecològica no demana més ajudes ni intervenció econòmica continuada sinó una major consideració cap a aquest sector que als països europeus avançats suposa una alternativa al camp justa, neta i rentable.

 

APAEEF, APAEM i APAEMA