LA REALITAT DEL CEIP SON BASCA DE SA POBLA O ALGUNES REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA PROBLEMÀTICA EDUCATIVA ACTUAL

2013-10-16 11:18

Ara que en aquests moments s'ha produït una suspensió de la vaga indefinida, els

docents del CEIP Son Basca de sa Pobla volem fer algunes reflexions per donar a

conèixer la realitat de la nostra escola.

 

La nostra intenció no és en cap cas augmentar la tensió entre la Conselleria i el

professorat, sinó que tot el contrari, intentar oferir arguments per arribar a acords per

al bé de tota la comunitat educativa. Ara bé, pensam que no es podran assolir bons

acords si no es té en compte la realitat del nostre sistema educatiu.

 

La diversitat de l'alumnat i les ràtios

 

El CEIP Son Basca és una escola pública de sa Pobla i aquest és el seu setè any de

funcionament. Actualment la nostra escola compta amb 18 unitats, 430 alumnes i 30

professors, a més d'un professor de religió a mitja jornada. El percentatge d'alumnat

NESE (infants que necessiten suport educatiu) de la nostra escola és molt elevat, al

voltant del 30%. La nostra és l'única escola de doble línia de sa Pobla, això fa que al

llarg del curs s'hi vagin incorporant més alumnes nous, molts d'ells nouvinguts i amb

desconeixement del català i/o castellà.

 

A educació infantil les ràtios dels grups cada any van en augment i tenim alguns

grups amb 29 alumnes. A primària trobam alguns grups de fins a 27 alumnes o

d'altres amb gairebé un 50% d'alumnes NESE.

 

Aquest curs l'equip de suport està format per 1 mestra de Pedagogia Terapèutica, 2

d'Atenció a la Diversitat i 1 mestra d'Audició i Llenguatge. Aquest equip de suport és

del tot insuficient per poder atendre tots els alumnes que així ho necessiten.

 

Des de fa molts mesos el Consell Escolar de la nostra escola, a partir dels informes

realitzats per l'orientadora que ens visita una vegada a la setmana, ha anat enviant

cartes a la Conselleria demanant més professorat de suport. Fins i tot, els tècnics de la

Direcció General d'Innovació varen admetre que el nostre centre per nombre

d'alumnat NESE necessitava més professorat de suport.

 

La resposta a la nostra demanda, de moment, ha estat negativa. Se'ns ha dit que hi ha

molts centres que necessiten més professorat de suport i que, per tant, no es pot

atendre a tothom, que hem d'esperar!

 

 

El projecte lingüístic del centre

 

Pel que fa al projecte lingüístic en el nostre centre, des del seu inici, es fa immersió

lingüística ja que consideram que és la millor opció per a integrar l'alumnat de tan

variada procedència i per a garantir que tot ell assoleixi les competències

comunicatives en català i castellà.

 

Des de fa anys els pares sol·licitaven al Claustre que s’apliquessin les Seccions

Europees, però, en aquells moments, els mestres vàrem considerar que no era

adequat, principalment, per la realitat abans esmentada i també perquè els inicis d'un

centre sempre són molt laboriosos.

 

Així i tot, des del curs passat el Claustre i el Consell Escolar varen acordar que

l'assignatura de plàstica dels cursos de 4t, 5è i 6è de primària es fes en anglès per tal

de millorar la competència en anglès i poder donar així, a la fi, resposta a la demanda

dels pares.

 

Aquest projecte lingüístic va ser aprovat per la unanimitat de tots els membres del

Consell Escolar. En canvi, el darrer projecte lingüístic que ens ha imposat la

Conselleria amb el Decret TIL no ha estat aprovat per cap membre del Consell

Escolar.

 

 

L'autonomia de centre

 

Pensam que l'autonomia dels centres és fonamental a l'hora de dissenyar els seus

plans i projectes, inclòs els lingüístic.

 

Qui realment coneix les necessitats i mancances d'una escola i sap fins on pot arribar

amb els recursos i personal de què disposa són els professionals que hi fan feina.

Aquests professionals, juntament amb la veu dels representants dels pares en el seu

consell escolar i les aportacions dels alumnes, són els que fan que els centres

progressin i millorin.

 

Pensam que darrerament el debat pedagògic s'ha centrat gairebé exclusivament en

l'aprenentatge de les llengües. L'aprenentatge de l'anglès és cert que és important,

però també ho són moltes altres qüestions: l'educació emocional dels infants, el

desenvolupament d'hàbits lectors i del gust per la lectura, la capacitat crítica, l'interès

pel raonament científico-matemàtic, l'autonomia personal, el gust per les Arts, la

creació d'hàbits esportius..., en definitiva, les ganes d'aprendre.

 

L'Administració

 

Si l'Administració vol realment potenciar totes aquestes qüestions no pot continuar

imposant un Decret Llei que anul·la totalment l'autonomia i la realitat de cada un dels

centres i que, a més, no respecta el fet que la llengua catalana és la llengua pròpia de

les nostres Illes.

 

És clar que s'ha de potenciar l'aprenentatge de l'anglès, però a costa de sacrificar el

professorat de suport, tan necessari en una escola pública si realment es vol garantir

la igualtat d'oportunitats del seu alumnat o de tancar el Servei de Català o el CentMat,

Centre d'Aprenentatge Científico-Matemàtic, seguint ordres d'Innovació, com diu a la

seva pàgina web?

 

No podem entendre cap escola que no atengui la diversitat dels seus alumnes i no

podem entendre, tampoc, que la Conselleria ens negui el que per llei ens pertoca. Hi

ha doblers per projectes no consensuats, però, en canvi, no es tenen en compte ni la

diversitat ni els alumnes amb més necessitats.

 

Realment pensen els nostres dirigents de la Conselleria que el fracàs escolar

disminuirà amb l'aplicació del TIL? No és més lògic pensar que aquest fracàs està

relacionat amb ràtios, nombre de professors, distribució desigual de l'alumnat NESE

entre centres públics i concertats, pressupost reduït en educació i beques...?

 

Si el procés de normalització lingüística no s'ha assolit, tal com demostren les dades

d'ús de les dues llengües oficials, com podem engegar un projecte que no garanteix el

futur de la nostra llengua?

 

És democràtic per part de l'Administació posar expedients a tres directors només pel

fet que discrepen de quin ha de ser el seu model lingüístic?

Com es podrà aplicar un projecte que des del seu inici ha comptat amb el rebuig de

bona part de la societat, inclosa la Universitat de les Illes Balears?

 

 

El futur

 

L'aplicació o no del Projecte de Tractament Integrat de Llengües té una repercussió

que va més enllà de l'aspecte lingüístic.

Està relacionat també amb la manera de governar i en com entenen els nostres

governants l'educació.

Per a nosaltres l'educació del segle XXI ha d'impulsar principis de participació, diàleg

i democràcia, i ha de dotar les escoles dels recursos necessaris per garantir la igualtat

d'oportunitats, així com el respecte cap a la diversitat dels alumnes i dels pobles i les

seves llengües i cultures.

 

És que els nostres governants no pensen el mateix?

 

 

ASSEMBLEA DE DOCENTS DEL CEIP SON BASCA