“Quan la política d’habitatge és seriosa, s’aposta per tenir un parc important d’habitatges”

2 maig, 2017
L’Observatori de la Gentrificació de Palma entrevista Ivan Murray, doctor en geografia per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i MsC en sostenibilitat mediambiental per la University of Edinburgh, sobre la Gentrificació, el turisme i altres qüestions relacionades que afecten directament les vides dels balears.


Entrevistador: No podem analitzar els processos de gentrificació que s’estan donant a les Illes sense parlar de turisme. En aquest sentit, el Govern Balear aposta per aquest sector com a motor de l’economia i n’està promovent, especialment, la seva desestacionalització. Per què es considera que aquest format és més sostenible? Hi ha turisme sostenible?

Iván Murray: El que es persegueix és un creixement exponencial, però això és inviable des del punt de vista físic i indesitjable des del punt de vista social. La desestacionalització és una política equivocada i en el futur haurem de reduir els nostres circuits econòmics (de producció, consum i distribució) de manera forçosa. En la meva opinió, val més que ens avancem i ho facem de manera voluntària i organitzada.

E: Si es persegueix aquest creixement exponencial… Quina ha estat la causa real de les reaccions del Govern en relació a l’ampliació anunciada per AENA?

Murray: AENA és una de les principals empreses de Mallorca i, en canvi, bona part del que s’extreu d’allà s’escampa per tot el territori estatal. Es tracta d’una demanda de poder controlar més aquest organisme, que s’està privatitzant i passant a mà de les grans constructores… Què faria el Govern si es trobés en situació de poder gestionar l’aeroport? Segurament, ampliaria… Però seria una ampliació “nostra”.

El que s’ha anat fent, quan hi ha hagut onades expansives, és ampliar tot tipus d’estructures (de gestió de residus, dessaladores, depuradores, infraestructures aeroportuàries, etc.) per tal de propulsar aquests cicles. De fet, encara vivim de la planificació política expansiva de finals dels 80 i principis dels 90. En aquests anys, es construeix un macro aeroport que dóna cabuda a 35 milions de passatgers. Enguany arribarem als 30 milions de passatgers. Segurament, un dia ens diran ( ja hem rebut el  primer avís) que hi ha necessitat d’una nova ampliació.

Com que s’estan reduint, a nivell internacional i a l’Estat espanyol, altres vies econòmiques de sustent, gairebé tothom està invertint més en la via turística, llavors, la competitivitat entre espais és més bèstia i hi haurà una lluita cada vegada més descarnada per poder atreure un major nombre de turistes. No sabem quant es gasta per atreure’ls, ni  tampoc podem comparar-ho en relació al que realment deixen a nivell d’ingressos a les Illes Balears. Per no parlar d’altres dimensions com els  costos socials, biofísics, etc.

E: Quin és el marc normatiu que afecta la gentrificació? Existeix qualque fórmula perquè l’habitatge deixi de ser utilitzat com a producte financer?

Murray: Són coses bastant òbvies, no és inventar la pólvora. Es tractaria de fer una política fiscal progressiva que no premiï les inversions immobiliàries, sinó tot el contrari.

També s’haurien de desenvolupar vies per a facilitar noves formes de tinença d’habitatge com, per exemple, les cooperatives.  A l’Estat Espanyol són inexistents… En canvi, n’hi ha arreu de tota Europa.

Quan la política d’habitatge és seriosa, s’aposta per tenir un parc important d’habitatges no segregats i es desenvolupen tota una sèrie de mecanismes per a dificultar que siguin un dels principals eixos d’extracció de beneficis per part del capital. Un d’aquests mecanismes podria ser el de dificultar l’obtenció de préstecs hipotecaris per tal d’evitar que es converteixin en la principal estratègia de les entitats financeres.

Per descomptat, les inversions  públiques en l’entorn urbà haurien de ser molt diferents i haurien d’anar combinades amb altres polítiques. Per posar un cas, es varen destinar molts doblers a generar un paisatge de bona qualitat a Sa Gerreria, però sense una política que l’acompanyés i posàs entrebancs a l’ús especulatiu d’aquell espai. Això ha desembocat en una dinàmica típica de gentrificació.

E: La proposta per regular el lloguer turístic, ha rebut nombroses reaccions en contra, quin és el teu punt de vista?

Murray: Respecte a la llei del lloguer turístic, el debat està molt polaritzat. Hi ha un col·lectiu que està prenent posicions molt clares per a que l’ús de l’habitatge es flexibilitzi encara més. De moment, amb aquesta proposta de llei, no es vol entrar en conflicte amb les classes propietàries que estan participant en la festa del lloguer turístic. Es transmet, en cas de conflicte, el poder de decisió als consells, l’ajuntament, les comunitats de veïns, etc. Això possibilitarà que es donin processos de concentració de capital. Els qui poden decidir són els propietaris, i tots tenen el mateix objectiu. Per això, podrem arribar a trobar-nos en situacions en que els capitals controlin peces senceres de la ciutat amb la perspectiva d’extreure’n una rendibilitat turística. Aquestes peces seran com hotels, ja no hi haurà veïns. Tot un espai urbà s’haurà convertit en una zona d’extracció de plusvàlues turístiques i amb un “mono ús”.

E: És surrealista…

Murray: Però ja s’està donant a altres bandes del món.

Seguir llegint: iniciativesxxi.com/ca/gentrificacio/quan-la-politica-dhabitatge-es-seriosa-saposta-per-tenir-un-parc-important-dhabitatges/